Com prevenir la càries infantil?

La càries és una de les malalties dentals més freqüents en l’etapa infantil. Consisteix en una destrucció progressiva de la dent i es tracta d’un procés que comença a l’exterior –destruint l’esmalt– i que progressa cap a l’interior, desmineralitzant les diferents capes dentals.

Al principi, quan la càries només afecta l’esmalt, no és dolorosa. És a mesura que avança quan es comencen a notar molèsties, especialment quan la dent entra en contacte amb coses calentes o fredes.

Si no es tracta com més aviat millor, la càries pot arribar a danyar el nervi, causar una fractura de la peça afectada i fins i tot causar la pèrdua de la dent.

A més, a vegades, una càries fins i tot pot provocar alteracions del son, dificultar la ingestió i la digestió d’aliments i, en els infants, afectar la comunicació, l’aprenentatge i el joc, i causar una reducció de l’autoestima.

La càries és la malaltia crònica més freqüent en la infància, per davant de l’asma i de la rinitis al·lèrgica, així que mantenir una bona higiene dental de petits és necessari per aconseguir una salut dental òptima.

Què produeix l’aparició de càries?

Hi ha molts factors que influeixen en l’aparició i el desenvolupament de càries. La condició més important en els nens és la presència prolongada de carbohidrats (sucres) a la boca, que normalment es dóna quan s’ingereix amb freqüència una alta quantitat d’aliments i begudes dolces. A més, aquesta malaltia infecciosa també està associada a l’absència o la mala higiene oral, a no fer servir pasta de dents o a la presència de defectes a l’esmalt, que afavoreixen que aparegui la càries i en determinen la gravetat. També hi ha persones més propenses que d’altres a patir aquest problema.

L’evolució de la càries

La càries, des que apareix, evoluciona en diferents fases:

• Aparició de punts blancs. En primer lloc, la càries afecta els teixits durs (a l’esmalt, principalment). En aquesta fase inicial, apareixen algunes zones blanques a la superfície de la dent, a causa de la pèrdua de calci i l’acumulació de la placa. Els bacteris de la placa comencen a metabolitzar els sucres dels aliments, l’àcid del qual afecta l’esmalt dental, desmineralitzant-lo. En aquest punt, amb un tractament adequat, la càries encara és reversible.
• Deteriorament progressiu de l’esmalt. Amb el temps, la superfície de la dent amb càries es pot trencar. Si el deteriorament persisteix, cal anar al dentista, com més aviat millor, amb l’objectiu d’evitar el trencament complet de les peces dentals implicades.
• Afectació de la dentina. Si no es tracta, la càries va avançant fins a arribar a la polpa o el nervi dental. En aquest estadi és quan el pacient comença a sentir un dolor agut, sobretot quan ingereix aliments o begudes fredes o calentes (el que es coneix com a sensibilitat dental). És possible que en aquesta fase calgui que el dentista, per poder reconstruir la dent, l’hagi d’empastar.
• Dolor. La càries avança pel canal de l’arrel fins a arribar al lligament periodontal, és a dir, l’os que subjecta la dent. Si la polpa (el centre de la dent) s’infecta amb bacteris, s’hi pot arribar a formar pus, que afectarà els vasos sanguinis i els nervis dentals. El tractament que es fa servir més en aquesta fase és l’endodòncia, que, de fet, és un dels procediments més utilitzats a les clíniques dentals. Es tracta de l’extracció total de la polpa dental per neutralitzar el nervi, fer desaparèixer el dolor i salvar la peça.

Es pot prevenir?

Tant els pares, a casa, com els professors i els monitors, a l’escola, haurien d’ensenyar i assegurar-se que els nens porten a terme una sèrie d’accions diàries per evitar que es produeixin càries a les dents.

• Higiene oral: És bàsica per prevenir la càries, entre moltes altres malalties dentals. És molt important inculcar als nostres fills l’hàbit de rentar-se les dents després de cada àpat i fer servir fil dental diàriament. Els dentifricis i els col·lutoris bucals amb fluor també contribueixen a protegir la superfície de les dents, però cal buscar productes que siguin adequats per a nens.
• Moderar el consum d’alguns aliments i begudes, sobretot els que tenen grans quantitats de sucre, com els xiclets, els caramels o els refrescos, ja que afavoreixen l’aparició de càries. A més, és molt important rentar-se les dents sempre després d’ingerir aquests productes.
• Revisions periòdiques: Es recomana visitar el dentista com a mínim una vegada a l’any (preferiblement dues), encara que et pensis que tens una salut dental òptima. Cada vegada podem adquirir estris de neteja més sofisticats (raspalls elèctrics, irrigadors…), però no arribaran mai a la perfecció d’una higiene professional. Per això, s’hauria de fer cada sis mesos. No està de més fer-se radiografies anualment per detectar possibles càries abans que es trobin en etapes avançades.

Conseqüències i diagnòstic

El deteriorament precoç de les dents pot arribar a afectar la masticació dels aliments, i això pot dificultar una correcta digestió i assimilació dels nutrients que s’ingereixen, amb les conseqüències que això pot comportar.

A més, les càries s’han de tractar a temps per evitar els processos infecciosos que se’n poden derivar i evitar el dolor associat, ja que poden arribar a ser molt molestes. En el cas dels infants, si no es fa res, posteriorment, amb l’aparició de les dents definitives, podrien presentar taques o malformacions.

L’odontòleg, a la consulta, farà una inspecció visual, fent servir un mirall i una sonda dental, per determinar si una dent presenta càries o no. També pot servir-se de l’exploració radiològica, que proporcionarà més informació sobre l’extensió de la càries i les lesions que s’hagin produït. En funció de la gravetat, recomanarà un tractament o un altre.

Si el teu fill nota molèsties quan mastega, presenta sensibilitat dental o té alguna taca en una dent, pot ser que tingui càries. Instaura pautes d’higiene diàries i demana cita amb el dentista per acabar amb el problema al més aviat possible.