Odontologia Pediàtrica

La finalitat d’aquesta especialitat és evitar que els nens pateixin problemes més greus en l’edat adulta.

Durant la seva infància, pares o tutors, amb l’ajuda del dentista, són responsables de transmetre al petit uns correctes hàbits d’higiene per a assegurar un estat bucodental saludable en el futur.

De fet, una boca lliure de càries en la infància està directament relacionada amb una boca sana en l’edat adulta. I, si existeix una infecció en les dents de llet, les dents permanents -que es troben just per sota-, es poden veure afectats.

Per això, es recomana portar als petits a l’odontopediatre en el seu primer aniversari i anar al dentista perquè ensenyi als adults les eines perquè els seus fills mai pateixin de càries. És a dir, els consells i l’assessorament primerenc de l’odontopediatre ajuden al fet que un petit mai sofreixi d’un mal de queixal o passi per una anestèsia dental.

Quan un nen s’introdueix la tetina d’un xumet en la boca i duu a terme el que els experts denomina succió no nutritiva, el propòsit de la qual no és ingerir cap aliment, les dents inferiors es desvien gradualment cap a dins, mentre que els que es troben en el mateix pla, però en el maxil·lar superior, tendeixen a separar-se.

Segons la Societat Espanyola d’Odontopediatria, els hàbits de succió no nutritiva s’han relacionat amb deformitats de la boca. Aquests problemes moltes vegades es resolen sols en suspendre l’ús del xumet.

No obstant això, el seu ús després dels 3 anys d’edat pot ocasionar deformitats més permanents que requereixin la intervenció d’un odontopediatre.

L’ús prolongat del xumet també s’ha relacionat amb l’aparició de càries dentals, a causa de la permanència en el xumet de restes d’aliments.

• És recomanable començar la higiene de les dents amb l’erupció de la primera dent temporal o «de llet» – que sol donar-se al voltant dels 6 mesos d’edat.
• Raspalllar les dents, com a mínim, dues vegades al dia. Un dels dos raspallats diaris que sigui a la nit, que és el més important de tots.
• Després de raspallar-se les dents, escopir les restes de pasta, però no esbandir amb aigua ni amb altres líquids.
• Per a nens entre 0 i 3 anys: Utilitzar una gasa, un didal de silicona o un raspall dental de lactants amb pasta dental de 1000 ppm (parts per milió) d’ió fluor, en quantitat és l’equivalent a un gra d’arròs.
• A partir dels 3 anys, usar una quantitat de pasta igual a la grandària d’un pèsol.
• La pasta dental ha de tenir una concentració de 1000 ppm de fluor per a criatures de 3 a 6 anys i de 1450 ppm per a majors de 6 anys.