Odontologia Pediàtrica

L’odontologia pediàtrica és la branca de l’Odontologia encarregada de tractar als nens, des de les malalties bucodentals dels primers mesos fins que els menors finalitzen el seu desenvolupament.

Problemes dentals en nens

La finalitat d’aquesta especialitat és evitar que els nens pateixin problemes més greus en l’edat adulta.

Durant la seva infància, pares o tutors, amb l’ajuda del dentista, són responsables de transmetre al petit uns correctes hàbits d’higiene per a assegurar un estat bucodental saludable en el futur.

De fet, una boca lliure de càries en la infància està directament relacionada amb una boca sana en l’edat adulta. I, si existeix una infecció en les dents de llet, les dents permanents -que es troben just per sota-, es poden veure afectats.

Per això, es recomana portar als petits a l’odontopediatre en el seu primer aniversari i anar al dentista perquè ensenyi als adults les eines perquè els seus fills mai pateixin de càries. És a dir, els consells i l’assessorament primerenc de l’odontopediatre ajuden al fet que un petit mai sofreixi d’un mal de queixal o passi per una anestèsia dental.

Quan Començar la Higiene Bucal?

Quan surtin els dents de llet. A partir d’aquest moment, ja s’aconsella realitzar la neteja de boca dels nens amb raspalls especials per a lactants o un didal suau. Una vegada compleixin el primer any, es pot utilitzar un raspall dental infantil de truges suaus i fer el raspallat almenys 2 vegades al dia.

Finalment, a partir de l’erupció dels seus queixals, que sol ser sobre els 18-24 mesos del bebè, és recomanable passar un fil dental entre les zones de contacte, cada nit.

Sucre i Càries en els Nens

La càries de la primera infància (CPI) està estretament associada amb un consum freqüent de carbohidrats fermentables, per la qual cosa qualsevol mena de sucre consumit amb freqüència pot ocasionar càries dental. Per això, la Societat Espanyola d’ Odontopediatria aconsella evitar tota font de sucres refinats durant els primers dos anys, que és quan el nen és més susceptible d’establir un procés virulent de càries dental. En aquest sentit, és important que els pares evitin sucres ocults, presents en la llet xocolatada, les galetes i la brioixeria, sucs industrials, pa de motlle o pa tou, patates fregides embutxacades, refrescos amb sucre, etc.

Ús del Xumet i Malformacions Dentals

Quan un nen s’introdueix la tetina d’un xumet en la boca i duu a terme el que els experts denomina succió no nutritiva, el propòsit de la qual no és ingerir cap aliment, les dents inferiors es desvien gradualment cap a dins, mentre que els que es troben en el mateix pla, però en el maxil·lar superior, tendeixen a separar-se.

Segons la Societat Espanyola d’Odontopediatria, els hàbits de succió no nutritiva s'han relacionat amb deformitats de la boca. Aquests problemes moltes vegades es resolen sols en suspendre l’ús del xumet.

No obstant això, el seu ús després dels 3 anys d’edat pot ocasionar deformitats més permanents que requereixin la intervenció d’un odontopediatre.

L’ús prolongat del xumet també s’ha relacionat amb l’aparició de càries dentals, a causa de la permanència en el xumet de restes d’aliments.

Adoptar bons hàbits d’higiene des de la infància

La cura de la boca del nen és responsabilitat dels pares o cuidadors, almenys fins que adquireixi l’habilitat motora suficient per a fer-ho només. Generalment, aquesta situació arriba sobre els 7–10 anys. A partir d’aquest moment i fins a l’adolescència, es recomana la supervisió per un adult en el raspallat nocturn.

La higiene oral es realitza tant per a establir uns bons hàbits orals com per a protegir les dents temporals. En acostumar el bebè a una neteja dental suau i a passar el fil dental, es crearà un patró de cures bucals que l'acompanyaran durant la resta de la seva vida.

A més, la Societat Espanyola de d’ Odontopediatria recorda que:

És recomanable començar la higiene de les dents amb l'erupció de la primera dent temporal o "de llet" – que sol donar-se al voltant dels 6 mesos d’edat.
Raspalllar les dents, com a mínim, dues vegades al dia. Un dels dos raspallats diaris que sigui a la nit, que és el més important de tots.
Després de raspallar-se les dents, escopir les restes de pasta, però no esbandir amb aigua ni amb altres líquids.

Per a nens entre 0 i 3 anys: Utilitzar una gasa, un didal de silicona o un raspall dental de lactants amb pasta dental de 1000 ppm (parts per milió) d’ió fluor, en quantitat és l’equivalent a un gra d’arròs.
A partir dels 3 anys, usar una quantitat de pasta igual a la grandària d’un pèsol.
La pasta dental ha de tenir una concentració de 1000 ppm de fluor per a criatures de 3 a 6 anys i de 1450 ppm per a majors de 6 anys.