Les aftes, que també s’anomenen úlceres bucals, són unes lesions no contagioses que es produeixen a la mucosa de la boca. En funció de la gravetat, desapareixen per si soles entre els 7 i els 14 dies.
Les aftes bucals, o úlceres orals, són molt comunes i no són contagioses. Es calcula que entre un 20 i un 60% de la població, en algun moment de la seva vida, s’ha vist afectada per aquest tipus de lesions.
En la majoria de casos, aquestes lesions que es produeixen a la mucosa de la boca no són greus i, per tant, no cal anar al metge, tot i que sí que poden arribar a ser molt molestes i doloroses, sobretot a l’hora de menjar o de parlar. Per això, el pacient busca pal·liar el dolor com més aviat millor i escurçar la durada de la lesió.
Tot i que no són lesions estacionals, tenen més incidència a la primavera i la tardor. A l’estiu se solen reduir de manera considerable els brots intensos d’aquestes úlceres orals.
Com és una afta bucal?
A diferència d’un herpes bucal, que sí que és contagiós, les úlceres bucals surten als teixits tous de la boca o a la base de les genives. La majoria són rodones i ovalades i tenen un centre blanc o groc. Generalment, desapareixen per si soles al cap d’una o dues setmanes, en funció de la gravetat.
Les aftes bucals, que popularment es diuen llagues de la boca, surten tant com a lesions úniques i aïllades com lesions múltiples de mida petita, que poden donar lloc a una llaga més gran.
Causes de les aftes bucals
Poden ser conseqüència d’una dent trencada, d’haver-se cremat la boca amb aliments calents, o d’haver-se mossegat la galta o la llengua. Entre les causes també hi sol haver altres factors, com:
- Infeccions virals o bacterianes
- Sistema immunitari feble
- Estrès i ansietat
- Problemes nutricionals, com ara la falta de ferro o de vitamina B12
- Al·lèrgies alimentàries
- Canvis hormonals
- Alguns medicaments amb àcid acetilsalicílic
Símptomes de les aftes bucals
L’aparició d’aquestes lesions no té lloc de manera sobtada, sinó que hi ha senyals fàcilment identificables. L’aparició de les aftes ve precedida per una sensació de coïssor, picor i/o formigueig a la zona afectada, que evoluciona en poques hores (entre 12 i 36 hores) a una taca o protuberància indurada i de color vermellós, que finalment s’acaba ulcerant.
La identificació ràpida d’aquests símptomes és molt útil, ja que permet establir un tractament precoç que reverteixi o almenys minimitzi l’aparició de la ulceració.
Entre els senyals més comuns destaquen:
- Dolor a la zona afectada
- Sensació de cremor o picor
- Dificultat per parlar o menjar
- Sensibilitat al fred o a la calor
- Envermelliment de la zona
- Inflamació de la zona
Tipus d’úlceres bucals
- Aftes menors: presenten ferides amb una mida de menys d’1 cm, superficials i poc nombroses. Tenen forma ovalada i una vora vermella. És el tipus més freqüent.
- Aftes majors: ferides amb una mida més gran d’1 cm i més profundes. Representen un 10-15% de les aftes. Sovint són rodones i tenen vores definides. Són més doloroses i triguen a curar-se.
- Aftes herpetiformes: són poc freqüents i solen sortir en persones d’edat més avançada. Tenen vores irregulars i es curen sense deixar cicatrius al cap d’una o dues setmanes.
Com alleujar el dolor
Segons les causes i la gravetat de les aftes, es recomana un tractament o un altre. De tota manera, el tractament ideal se centra, en primer lloc, a disminuir el dolor i la inflamació amb aquestes mesures:
- Glopejar solucions antisèptiques o antiinflamatòries.
- Prendre analgèsics.
- Aplicar cremes o gels tòpics amb ingredients anestèsics o antiinflamatoris.
- Mantenir una higiene bucal correcta.
- Evitar els aliments molt picants o àcids, que poden irritar la zona.
D’altra banda, el tractament indicat per a les aftes bucals també ha d’afavorir el procés de cicatrització i la regeneració dels teixits afectats i, finalment, prevenir possibles complicacions i futurs brots.
Olga Rabassa
Responsable Clínica Dental Atlàntida
