Els queixals del seny, o tercer molar, es troben al final de la boca i solen sortir entre els 17 i els 24 anys, tot i que hi ha persones que no li surtin mai. Si arriben a sortir tots, són quatre, un a cada cantonada. Però què hi ha de cert en el mite que quan surten s’han d’extreure?

El queixal del seny és la forma popular d’anomenar el tercer molar o, el que és el mateix, les últimes peces dentals que surten a la boca. Són els últims queixals que es desenvolupen i erupcionen.

La peculiaritat d’aquestes peces és que en cada persona poden aparèixer o no. És a dir, algunes persones no li surten mai –com a molt són quatre molars– i d’altres en poden tenir una o dues. A més, tampoc no han de sortir alhora necessàriament, o no del tot.

Aquestes dents, normalment, surten al final de l’adolescència, entre els 17 i els 24 anys. I a vegades ho fan amb alguns símptomes, com ara inflamació a la zona o dolor. Així mateix, quan surten els queixals del seny, poden moure o torçar altres dents properes i donar lloc a problemes bucals. L’odontòleg serà sempre l’encarregat de revisar aquestes problemàtiques i recomanar la conveniència o no d’extreure les últimes molars.

En cas que s’hagi de fer una extracció, cal saber que es tracta d’una intervenció que pot ser senzilla en el cas dels superiors i més complexa e els inferiors. Aquesta operació soluciona diversos problemes, com la falta d’espai que no permet sortir el queixal correctament, i evita, a més, futures complicacions i dolors.

Quan s’han d’extreure els queixals del seny?

A vegades, els queixals del seny no ocasionen més problemes, però si no tenen prou espai per créixer poden causar dolor o inflamació. I també poden arribar a afectar altres peces dentals i provocar, per exemple, apinyament de les dents.

A vegades, els molars no poden erupcionar totalment i aquesta situació provoca que part de la dent quedi coberta per la geniva. Això, alhora, facilita que les restes de menjar o els bacteris quedin atrapats i hi hagi infeccions. Generalment, sol ser un problema més comú en els queixals del seny inferiors.

També es pot ocasionar un constant mal de queixal que sol ser intens, però no continuat. És a dir, generalment, un cop passat el dolor més agut s’oblida fins a l’episodi següent. El pacient pot notar una sensació de pressió a la zona posterior de la mandíbula.

Hi ha altres senyals que fan que s’hagin de plantejar les extraccions, com ara els flegmons, dificultat a l’hora d’obrir la boca, certes alteracions de la mossegada, que el queixal no acabi d’erupcionar, etc.

En resum, es recomana l’extracció de queixals del seny quan:

• Hi ha falta d’espai perquè creixin en la posició correcta i, per tant, no es pot mastegar bé.
• La seva posició no permet que surtin completament i queden, en part o totalment, dins de la geniva.
• S’associen a infeccions, quists o altres lesions orals.
• Perjudiquen altres peces dentals del voltant, causant càries o pèrdua òssia.
• Hi ha problemes de malposició i no es pot corregir amb tractaments d’ortodòncia.

En tots aquests casos, l’especialista recomana extreure els queixals del seny. Hi ha pacients que prefereixen treure’s els quatre queixals alhora i d’altres que ho fan de manera més gradual. En aquest tipus d’intervencions, és molt important escoltar la veu del professional, que estudia cada cas de manera individual.

Com és el postoperatori?

Igual que cada retirada de queixal és única, la recuperació també ho és. Hi pot haver intervencions de cinc minuts i d’altres que necessitin més d’una hora per accedir al queixal. En tots els casos, s’aplica anestèsia local. Pel que fa als punts de sutura, en la majoria de les intervencions són necessaris, per ajudar que la ferida se cicatritzi correctament.

Generalment, després d’aquest tipus d’intervenció es recepten antibiòtics o antiinflamatoris, que s’han de prendre durant una setmana sempre. A més, és important que el pacient segueixi a consciència una higiene bucal que l’odontòleg li recomanarà. D’aquesta manera podrà evitar les infeccions i les molèsties.

Les primeres 24 hores, cal esbandir la boca amb aigua tèbia i de manera suau després dels àpats i, els primers dies, s’aconsella no raspallar la ferida. D’altra banda, s’hauran de menjar aliments tous i, de manera gradual, anar tornant a la dieta habitual. També s’aconsella que els tres o quatre primers dies no es faci activitat esportiva ni es fumi.

Olga Rabassa
Responsable equip dental, Centre Mèdic Atlàntida