Tot i que la higiene és el factor més important per a la salut bucodental, existeixen altres factors com els determinants socioculturals, el tabaquisme, el consum de sucres o la manca de calci i micronutrients que influeixen en la salut bucodental de les persones. Determinats grups d’aliments i nutrients tenen beneficis per les dents i les genives, i poden ajudar-nos a tenir una boca més sana.
El te verd, al ser ric en polifenols, ajuda a reduir els nivells dels bacteris associats amb les càries i les malalties de les genives, a més d’ajudar a eliminar l’halitosi. El fet d’evitar l’acció dels bacteris sobre les genives i preservar-les dels atacs que provenen de l’exterior, contribueix a evitar l’aparició de malalties periodontals, el que també incrementa la probabilitat de preservar i conservar les dents naturals.
Els aliments rics en fluor, com el peix, la carn, els espinacs, l’enciam, les pastanagues, les cebes, els flocs de civada o el pa de sègol, contribueixen a millorar l’estat i la resistència de l’esmalt dental, a evitar l’aparició de càries i de bacteris que produeixen carrall, i a afavorir l’entrada de ions de calci i fosfat a l’estructura de la dent, el que ajuda a la seva remineralització.
Els làctics són una font de calci i proteïnes tenen un ph alcalí que pot neutralitzar l’àcid que formen a la boca els bacteris que produeixen càries. El formatge allibera una gran quantitat de calci que es barreja amb la placa i s’adhereix als dents, protegint-les contra l’àcid que causen les càries i ajudant a la reconstrucció de l’esmalt. Algunes investigacions han conclòs que les persones que prenen aliments rics en ácid làctic, com el iogurt, tenen menys indicadors de malalties de les genives.
Si no s’ingereix una quantitat suficient de calci, l’organisme es veu obligat a extreure’l dels ossos. L’os que acusa abans la pèrdua de calci és la mandíbula, especialment, l’os alveolar, que és el que suporta la dent. Al perdre el seu suport, augmenta la seva mobilitat. Si s’incrementa la ingesta de calci, és possible experimentar millores en els processos inflamatoris i en la mobilitat dental.
El fòsfor és el segon mineral més present a l’organisme i té un metabolisme molt lligat al del calci, essent important per a l’estructura dels ossos i les dents. Podem trobar-lo en aliments d’origen animal com els làctics, els ous o el peix, i en aliments d’origen vegetal com els llegums, les pipes de girasol, el germen i el segó de blat, les nous i els carbassons.
Les fruites i verdures riques en fibra com les pomes, les pastanagues o l’api estimulen el flux de saliva, que és una defensa natural contra les càries, elimina les partícules d’aliments, neteja la boca i neutralitza els àcids que ataquen i fan mal bé les dents.
El dèficit de vitamines del grup B pot provocar la retracció de les genives, sensibilitat a les mucoses de la boca i mal de queixals. Concretament, la ingesta insuficient de de vitamina B2 pot produir inflamacions a la llengua, esquerdes a la zona bucal o fissures als llavis. Per la seva banda, la vitamina B3 té un paper important en la prevenció de la periodontitis, al igual que la vitamina B12, que, a més, ajudaria a prevenir inflamacions a la llengua. Podem trobar vitamines del grup B en aliments com els xampinyons, la carn, el peix, els làctics, els ous, el fetge, els llegums, el llevat de cervesa i alguns cereals i vegetals verds.
Les vitamines del grup C contribueixen a millorar els mecanismes de defensa de l’organisme, pel que ajuden a prevenir i combatre el sagnat de les genives i la gingivitis, que representen les primeres fases de la malaltia periodontal. La vitamina C també té un paper important en la producció del col·làgen de les genives, que realitza la funció de reparar i cicatritzar el seus teixits. A més, ajuda a protegir els vasos sanguinis i a bloquejar els atacs dels bacteris a la boca. Hi ha molts aliments rics en vitamina C que tenim al nostre abast. Podem destacar els cítrics, els kiwis, la guaiaba, el pebrot vermell, el tomàquet, les groselles, el julivert, el caqui, la col de Brusel•les, els espinacs i la coliflor.
La vitamina D garanteix una adequada absorció de fosfor i calci, i és un dels nutrients més importants a l’hora de mantenir les dents i els ossos forts i sans. A més d’oferir protecció contra l’osteoporosi, també protegeix les genives i les peces dentals dels agents externs que poden danyar-les. Les principals fonts naturals de vitamina D que podem obtenir a través de la dieta, són els peixos com el bacallà, el salmó, l’areng (especialment el fetge), els ous i, en menor quantitat, els làctics i els cereals.
La vitamina D es sintetitza a la pell a través d’un enzim precursor i per l’acció dels rajos ultraviolats. Exposar-nos a la llum del sol uns minuts al dia serà suficient per contribuir al bon desenvolupament d’aquest procés, però cal tenir en consideració que la roba, el vidre o els pigments de la pell filtren la radiació ultraviolada i interfereixen en la síntesi d’aquesta vitamina.
Certs aliments ajuden a netejar les dents. Les pastanagues, les pomes, les peres i els cogombres, a més, tenen grans quantitats d’aigua i permeten diluir els efectes dels sucres que contenen.
Mastegar xiclet sense sucre incrementa fins a deu vegades la producció de saliva, augmentant el ph de la placa i ajudant a neutralitzar l’atac dels àcids. Al estimular la producció de saliva, ajuda a remineralizar l’esmalt dental i a incrementar la seva duresa.
